miércoles, 21 de octubre de 2009

NOZZE a Disneyworld

Feia temps que no escribia aqui i si ho faig de fet es per una recent incorporació a l'Ipod el que no vol dir que sigui una novetat. De fet son les Nozze di Figaro amb la meravellosa Victòria dels Àngels de l'any 1952 al Metropolitan. Es curiós que una grabació feta fa 55 anys es pugui comparar perfectament a qualsevol més actual. Potser serà que l'òpera és un gènere atemporal
No cal dir que ella és el principal alicient per aquesta audició, a més de cantar fent honor al seu nom hi posa molta gràcia en l'interpretació (el públic no para de riure). A més és de les poques cantants de renom (sinó la única) que ha fet alhora la Rosina del Barbiere i la Comtessa de Le Nozze, un mateix personatge en dos moments vitals diferents (Dove sono i bei momenti). La joventut lluminosa de Rossini i la maduresa vitalista de Mozart.
La Susanna crida l'atenció per una veu peculiar que contrasta amb la de la Comtessa, una veu cridanera, incisiva però també molt divertida que em va fer pensar en la Minnie Mouse. (d'aquí vé el nom de l'article)
A partir d'aquí em vaig anar imaginant els personatges Disney interpretant aquesta obra. (tot i que era una mica dificial fer-los encaixar tots). Així Siepi era evidentment un vivaç Mickey Mouse, Valdengo un furiós anec Donald, Angeles una elegant Daisy, etc.
En fí que he passat una bona estona repassant una versió sobretot molt divertida de l'òpera de Mozart amb un so digne i que es pot posar inmediatament després de les següents referències en estudi que a més tenen millor so.





jueves, 9 de abril de 2009

Meistersinger al Liceu


UNA EXPERIÈNCIA EMOCIONANT


Quan a un li han dit moltes vegades que una cosa és dolenta i a més amb la perspectiva de 6 hores de funció la sorpresa es fa més gran quan l'experiència esdevé la millor funció de la temporada.

En primer lloc deixar sentat l'alt nivell musical i actoral dels intèrprets, especialment Beckmesser i Eva, igualment per els cors i l'orquestra.

La meva reflexió fa referéncia a la posada en escena que he trobat molt respectuosa amb el llibret, cosa que per exemple no passava amb el Tannhauser de la temporada passada i que no em va agradar gens. Hi ha molta gent que posa en el mateix sac les dues produccions i no tenen res a veure.

En aquesta producció en primer lloc tots els personatges es comporten i actuen segons el que diu el llibret i la música.

L'escenografia no es limita a situar en un context sinó que fa reflexionar a l'espectador sobre les coses que passen a l'escena, no és realista més avuiat simbòlica, però de forma molt clara i que es va entenent a mida que passa l'acció.

Les casetes que surten al primer acte ens situen geogràficament a Nuremberg i mes tard ens adonem que representen als propis mestres cantaires, n'hi ha 12, una per cada mestre. Així la casa-maqueta esdevé identitat personal i dret al vot de jurat.
En el segon acte la casa s'ha fet gran per convertir-se en habitatge (alhora que identitat del pare d'Eva). En el tercer acte el poble té dret a jutjar les cançons i entren amb les seves pròpies cases (però blanques, sense trets distintius).

Els tres actes passen en un mateix espai, però capgirat en el segon acte (potser per això hi han pauses tan llargues). El que era sòl s'ha tornat sostre i a l'inrevés. Walther amb el seu nou cant ha fet trontollar les fonaments de la societat però tot torna a la normalitat al final.
Si he de posar pegues és potser en detalls de malt gust i innecesaris com la castració de Beckmesser al final del segon acte (molt simbòlica i tal, però irritant), la música ja és prou violenta. I tampoc té gaire sentit la gesticulació del cor i personatges en certs moments.
De fet fins al tercer no em va agradar que va ser quan es va posar de manifest tot el que el director d'escena volia representar (i que es exactament el que hi ha en el llibret i la música de Wagner) i el què volien dir els símbols. (cadira gegant, color blanc, etc)

lunes, 6 de abril de 2009

Una sorpresa agradable

LAMENTI (Cavalli, Monteverdi, Strozzi i d'altres)
L'ultima cosa que ha entrat al meu Ipod és aquest disc que a priori no em donava gaire confiança. De fet el vaig comprar com a torna (amb un preu molt bo per ser novetat) i perque havia sentit dir que a França havia estat un gran èxit.

El primer que crida l'atenció es la llarga llista d'intèrprets que feia pensar en un refregit (ajuntar dinerses cançons de discos variats en un). Dons no, és un disc unitari on cada intèrpret va interpretant la seva ària a o conjunt seguint un fil continu, la música no es detura i es crea una sensació de viatge meravellós per la música dels temps de Monteverdi.

Qui cregui que aquest tipus de música és monotona aquí te una oportunitat per canviar d'opinió. Si els intèrprets tenen imaginació com aquí i es van canviant els tipus de veu es crea un gran espectacle. Destacable especialment son les intervencions de Villazon que obren i tanquen el disc i també la Dessay. El conjunt dirigit per Haïm es també fabulós (com la majoria dels seus discos: Dido & Eneas, Dixit Dominus Bach/Handel, Gran missa de Mozart, etc). Aquests discos també estan còmodament allotjats en el meu Ipod i també han estat força escoltats.













A més com ja he dit abans el preu està molt bé

Un record per final per a Monteverdi, amb una foto de la seva humil tomba a l'esglesia Veneciana de Sta Maria dei Frari, al costat del millor quadre de Tiziano (l'Asenzione). Personalment vaig trobar emocionant descobrir-la enmig de la indiferència del turisme i m'hi vaig quedar una estona escoltant el Vespri alla Beata Vergine (versió de Savall) amb el meu Ipod, es clar.























sábado, 28 de marzo de 2009

Lo ultimo de David Daniels

DAVID DANIELS: SACRED ARIAS & CANTATAS






Acabo de escuchar lo ultimo que he introducido en mi Ipod, o sea el disco de de arias Sacras de Bach por David Daniels. Una voz idonea para este repertorio, la voz de los angeles.

Escucho 'Ebarme dich' y me parece oir una voz interior que se lamenta por la traicion cometida. Esta voz espiritual no es de hombre ni mujer y recrimina con tristeza contenida el abandono del discipulo a su maestro, la traicion del amigo.
El resto de piezas estan al menos a su altura y el sonido es estupendo.

Por cierto el precio de venta (9,50 €) lo convierte en un aliciente más para su compra y del que deberian tomar nota las casas discográficas de clàsico